Com un estrany dins teu

Fa una setmana vaig anar a la segona presentació del llibre Què sents quan no sents res a la Sala Cotxeres del Palau Robert. L’èxit de públic ha fet que s’hagués de repetir la presentació.

Les protagonistes són un grup de noies i un noi que estan superant l’anorèxia. La majoria han viscut durant l’adolescència amb aquesta malaltia greu i gràcies a la Fundació i Centre ABB van començar un tractament. Són joves implicats en el projecte d’una novel·la juvenil, Què sents quan no sents res, de Víctor Panicello.Parlen de l’anorèxia com una amiga que les acompanya, com algú molt proper que primer els dóna forces i després els les treu totes. Que s’alimenta del seu esperit. Parlen i escriuen. Valentes. Tant, que emocionen. Diuen que aquest llibre és una de les coses que pensen fer perquè serveixi d’alguna cosa la malaltia.

Ens expliquen que sovint la societat només és fixa en els típics símptomes: els vòmits, el menjar, l’obsessió per perdre pes..., i que tot això només és la punta de l’iceberg, que el que cal tractar és tot el que s’amaga dins de la persona que pateix l’anorèxia. I jo recalco la paraula pateix, perquè si en totes les malalties es pateix, en aquesta una mica més, un molt més. Quan no saps qui ets, quan tot trontolla, quan no et suportes a tu mateixa, quan creus que no vals res, aleshores t’anul·les i t’autoagredeixes de totes les maneres que el teu subconscient troba, emmalalteixes. I ja immers en aquesta roda arribes a no sentir res, precisament perquè tot ho sents moltíssim, perquè qualsevol persona et fereix, perquè qualsevol opinió et fa mal. Trobes en la malaltia una manera de fer-te forta.

Em plantejo què fem la societat davant de tot això. Elles i ell, (perquè hi ha un noi en el grup, s’han llençat a fer alguna cosa, a fer-se visibles. De la mà de l’escriptor Víctor Panicello, aquest valent grup s’han immers en aquest projecte solidari i li han donat visibilitat en forma de llibre.

He llegit el llibre i puc assegurar-vos que no és un llibre pamfletari, no és cap tractat sobre la malaltia, és un llibre distès, profund, àgil, que parla de sentiments, de sensacions. És l’aventura d’un grup de joves que travessen un moment delicat, el de trobar-se a ells mateixos. És un llibre original que combina la història amanida amb unes receptes de cuina en què el menjar i el sentiment es barregen hàbilment. Un receptari on figuren Galetes perfectes de xocolata, Pastís de salmó i mentides, Wasabi rabiós...

Coneixes la sensació de sentir-te com un estrany a casa teva?, diu una de les receptes. Vivim en un món on és molt difícil acceptar-nos els uns als altres, per més que utilitzem paraules políticament correctes, per més que normalitzem gèneres, falta molt, moltíssim perquè de debò ens arribem a mirar els uns als altres com a iguals. Mentre ens ferim amb la mirada seguirem malalts, alguns d’anorèxia, altres de depressió, molts de solitud.

Què sents quan no sents res és un projecte sobre l'anorèxia que està tenint molt d'èxit. Aquí podeu veure un vídeo: https://youtu.be/xRl2NO7hS1c