dilluns, 7 de març de 2016

Irène Némirovsky: més enllà de la guerra

De la literatura com a destil·lat de vida, o de la vida quan interacciona amb la literatura, el cas de l'escriptora d'origen rus que va viure a França i que va haver de patir la Segona Guerra Mundial, Irène Némirovsky, em sembla colpidor. Recomano llegir 'Suite Francesa', 'El ardor de la sangre', 'El baile' i apreciar-ne la qualitat del conjunt de l'obra. La prosa és magnífica, el ritme narratiu també, les descripcions psicològiques, molt bones. 



Però, em sembla que no ens podem acostar a l'obra de Irène Némirovsky sense haver passat abans per la seva biografia.

En la breu ressenya que en faré avui, deixo dues dades significatives.

1- A vegades és important tenir en compte la data de registre d'una obra:

Copyright de 'El baile', Éditions Grasset & Fasquelle data del 1930
Copyright en llengua castellana Ediciones Salamandra data del 2006.

Copyright 'Suite Francesa', Éditions Denoël - 2004 -
Copyright 'Suite Francesa' Ediciones Salamandra - 2005

Copyright 'El ardor de la sangre' - Éditions Denoël - 2007
Copyright ' El ardor de la sangre'Ediciones Salamandra - 2007



2- L'actuació de les dues filles de Irène Némirovsky. És una vivència literària de primer ordre llegir les peripècies reals de dues nenes en temps de guerra, que van haver de patir l'acarnissament dels nazis. Gràcies a elles coneixem avui les vicissituds d'una maleta amb manuscrits a dins, l'ajuda que van rebre de les persones que volien la pau.

A 'Suite francesa', molts anys després d'haver ser escrita, quan es va publicar, Denise Epstein, escriu a la dedicatòria:

'Desde el recuerdo de mi madre y mi padre, 
para mi hermana Élisabeth Gille, para mis hijos
y mis nietos, y para todos los que conocieron
y conocen todavía hoy el drama de la intolerancia,
esta Memoria para transmitir.'

                                         DENISE EPSTEIN


Més enllà de l'atzar, de les dificultats extremes, del patiment i de la Guerra, 
més enllà, trobem l'escriptura i el respecte per l'obra d'una autora excel·lent,
però també, i sobretot, l'estima infinita de dues filles
.

2 comentaris:

  1. Hola Cornèlia! Vaig llegir "El baile" i també "Suite francesa". Me'n va parlar la teva ànima reflexiva, que també em va deixar els llibres. Em van entusiasmar!
    Tens raó, cal fixar-se en el Copyright... El Baile... 1930! i

    I si: la prosa és magnífica, així com les descripcions psicològiques. Cal descobrir aquesta autora.

    ResponElimina
  2. El Copyright explica moltes coses, d'abans i de després de la publicació del llibre en qüestió.

    Ens hem anat deixant i aconsellant bons llibres, sí; llibres que no moren, per sort.

    ResponElimina