dijous, de març 31, 2016

IMRE KERTÉSZ


Avui per força hem de parlar, ja des del record, d'un escriptor hongarès. Dic per força, perquè acabo de llegir a la premsa que Imre Kertész ha mort. 



De tota la seva obra, en podria fer elogi o glosa. I això, ara, no és el que em ve de gust. No estic trista, però sí impressionada. He llegit, rellegit i tornat a llegir un munt de vegades l'obra de Kertész. He estimat l'home i l'escriptor. Em sembla un autor imprescindible si es vol entendre el segle XX, la condició humana i la difícil existència dels sobrevivents.

Jo li diria avui GRÀCIES, pel testimoni. La meva gratitud per uns conceptes bàsics. De Kertész he après que a vegades no equivoquem la presa de decisions però sí el mètode de treball; llegint les seves obres he adquirit consciència del que significa l'esperit de la narració; he admirat la seva prosa, tensa i elegant; i, com ja he repetit fins al cansament, dues idees centrals, l'eix del seu pensament: primera:  'Y dejad de decir por fin, dije con toda probabilidad, que Auschwitz no tiene explicación, (...) lo que en verdad no tiene explicación no es el mal, sino lo contrario: el bien. (Kaddish por el hijo no nacido), i segona: és immoral ser moral en un món immoral.

Les mans de Kertész. El seu somrís tímid. La veu forta que tenia. 
El veig passejant amb la seva esposa. 

Un dia, a la zona rural prop de la frontera amb Romania, vaig preguntar a un hongarès què en pensava de Imre Kertész. La resposta que vaig rebre va ser del tot decebedora: li semblava un hongarès enfadat amb el hongaresos; no li interessava gens. 

En castellà, a 'Una historia: dos relatos', Kertész comparteix llibre amb un cognom il·lustre a Hongria, Esterházy. El relat que hi publica 'Expediente' és una joia perfecta.

A 'Yo, otro. Crónica del cambio' ens diu: 'Yo', una ficción de la que a lo sumo somos coautores'.


Zia, que més o menys vol dir arreveure. Fins sempre
.


9 comentaris:

Montse ha dit...

Gràcies, ànima reflexiva.

No conec l'escriptor, sacrilegi (suposo), però intentaré conèixe'l!

UNa cosa que no té a veure amb el tema: no veig la foto... veig un quadret amb un interrogant, com si no s'hagués publicat bé. T'ho mires? Un petonet, Cornèlia!

Montse ha dit...

Araaaaa! ;)

Silvia ha dit...

Moltes gràcies per apropar-nos a aquest autor. Tinc un espant especial pels llibres que parlen dels camps de la mort, de petita, a casa hi havia un llibre documentat amb fotos, i una d'elles, o moltes, em van horroritzar tant que encara em fa mal. Potser ja és hora que faci un pas endavant. Una abraçada, Cornèlia!

Anònim ha dit...

Vaig llegir "Sin destino" fa uns anys. Imprescindible, i tant! Gràcies per aquesta ressenya i per recordar-nos a aquest autor, merescut Premi Nobel de 2002!

Cornèlia Abril ha dit...

ah, menys mal!
ara ja veus els 4 llibres

Cornèlia Abril ha dit...

sacrilegi, no; cadascú llegeix els llibres que vol llegir, i ja està;
però a mi Kertész m'agrada molt, molt i sempre el tinc present
.

Cornèlia Abril ha dit...

Sílvia, et recomano l'obra del Kertész molt madur, com diu ell, quan ja no parla dels camps, sinó que ja reflecteix el pensament i les conclusions d'un home que ha patit durant 6 dècades la privació de llibertat: com veu ell la vida, els homes, la seva professió d'escriptor i de traductor, el futur, el món;
per començar, podries llegir Expediente, un relat breu, d'unes 40 pàgines, és l'essència de Kertész
.

Cornèlia Abril ha dit...

Sí, un Nobel merescut; aquest sí;
prova a llegir 'Kaddish per el fill no nascut'; a mi encara em sembla més imprescindible
.

Mercè Bagaria ha dit...

"Liquidació" és una novel·la d'aquelles que se't queden ben gravades per un munt de raons: l'estil de l'autor, el discurs, les reflexions que obliga a fer al lector sobre el be i el mal, sobre la culpa... Realment, és un autor imprescindible.