dijous, 24 de març de 2016

Crònica amb ànima Cornèlia

S'han fet moltes cròniques, aquests dies, sobre la tarda del 21 de març, al Centre Art Santa Mònica, celebrant el Dia Mundial de la Poesia, de manera oficial.

Les ànimes de la Cornèlia que hi vam poder assistir, voldríem deixar la nostra veu.

D'entrada, sabíem que vindria la nostra estimada escriptora, Olga Xirinacs, i aquest era un bon dia per conèixer-la (algunes ànimes encara no la coneixien en persona).

Una colla de blogaires, autodenominats "Blog-Olgaires", feia dies que treballàvem per fer un regal simbòlic a l'Olga. I vàrem considerar que aquesta era una bona ocasió per fer-li arribar allò que havíem preparat (un treball d'equip, coordinat amb cura per la Marta, Fanal Blau).

La qüestió és que aquesta ànima que us parla, quan va arribar al lloc, es va topar de cara amb dues Cornèlies (la Mercè i la Mati) i amb l'Olga i el seu marit. Les cares de tots plegats ho deien tot: il·luminades per somriures amples, com sempre són els somriures quan són sincers. Em van encomanar, doncs, el somriure i em vaig dirigir directament als braços de l'Olga, gairebé maternals.

Quin plaer, veure-la tan esplèndida!

Llavors va arribar una altra Cornèlia: la Pepa. I ens vàrem anar trobant diferents "Blog-Olgaires", posant cara a aquells posts, o apunts, que llegim sovint, amb la sola presència d'una fotografia estàtica. I descobrírem, una vegada més, el poder de la xarxa! (en aquest cas, el seu poder positiu).

I prenguérem el ram de roses "arc de Sant Martí" i el quadern amb les nostres empremptes, tan diferents, tan personals...

I finalment, altra vegada aquella llum al rostre de l'Olga! 

-Mai no m'havien regalat un quadern com aquest!- ens digué- i ens va fer contents!

Sobre l'acte en ell mateix, podeu llegir les cròniques a qualsevol dels blogs o facebooks dels que hi érem. Malgrat tot, quatre pinzellades per dir que va ser senzill i entranyable, amb la lectura del poema "Preneu les roses", que ja heu llegit a bastament, i si no ho heu fet, podeu llegir-lo en l'apunt anterior d'aquest blog. Lectura en diferents llengües, amb la qual cosa vam poder copsar la sonoritat de cadascuna d'elles. Que bonic pot ser un poema, en totes les llengües possibles! 
No trobeu que això uneix més que no pas separa? (no entrarem en disquisicions, ara)...

Cal destacar la lectura del poema - en català- per part de la Beatriz Ruiz, nena amb S.D. (Al mateix temps que el Dia Internacional de la Poesia, se celebrava el Dia Mundial de la Síndrome de Down).La Beatriz va llegir amb un sentiment que va ser una veritable lliçó per a tothom!

Destacar, també, la dissecció acuradíssima que va fer Laura Borràs, que no podia fer cap acte oficial, perquè el 21 de març del 2016 s'havia declarat dia de dol oficial, degut a l'accident ocorregut el dia abans a Freginals, que es va endur 13 joves vides... ( quan escric aquesta crònica hi ha hagut els terribles atemptats a Brussel·les, un altre tema que ens fa meditar sobre l'evolució de les nostres civilitzacions...)

Però no me'n puc anar de tema: la Laura Borràs va fer més aviat un acte literari-acadèmic, però tan interssant, que ens va deixar a tots bocabadats. Vam entendre encara més el contingut i el significat de "Preneu les roses": Carpe diem! Tempus fugit! Aprofitem la vida, mentre encara la tenim!

Per últim, comentar l'actuació d'un duet (veu i guitarra,: Mirna Vilasís i Xavi Múrcia)que, entre d'altres, va posar música a "Preneu les roses", i ens ho va oferir a tots plegats. Almenys en la meva opinió, allà hi havia una gran qualitat.

Mini entrevista a Olga Xirinacs, com a escriptora, com a poeta, com a persona. Emoció. Abraçades oficials i abraçades no oficials: els Blog-Olgaires ens vam sentir molt honrats en sentir que parlava de nosaltres, que ens mencionava com a part de la seva llista d'amics (virtual, però llista d'amics, al cap i a la fi).

Cornèlia Abril està satisfeta: amb Olga Xirinacs, amb l poesia, amb els Blog-Olgaires, amb la Literatura!

I Cornèlia Abril us desitja a tots una molt bona Setmana Santa!

Us deixem unes fotografies que va fer un blogaire, en Xavier.

Més blog-Olgaires (que em perdonin els que no recordo o no vaig veure):

Júlia
M.Roser
Helena







9 comentaris:

  1. Preciosa crónica- sembla que hi fos en viu jo mateixa- i bonissimes fotos. Gràcies als autors i felicitats a l'Olga Xirinacs per ser tan estimada!

    ResponElimina
  2. Hi eres, Sílvia, en el cor de les quatre Cornèlies que hi vam poder anar!

    ResponElimina
  3. La crònica m'ha tornat a fer reviure una tarda molt especial que perdurarà en el record.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per les Cornèlies que encara no coneixíeu l'Olga personalment, ha d'haver estat molt emocioant. No en tinc cap dubte, que perdurarà en el record.

      Elimina
  4. Respostes
    1. Sii, és la paraula justa.

      Poesia balsàmica! :)

      Elimina
  5. Quina il·lusió conèixer a l'Olga i compartir una petita estona amb totes vosaltres!

    ResponElimina