dijous, de març 31, 2016

IMRE KERTÉSZ


Avui per força hem de parlar, ja des del record, d'un escriptor hongarès. Dic per força, perquè acabo de llegir a la premsa que Imre Kertész ha mort. 



De tota la seva obra, en podria fer elogi o glosa. I això, ara, no és el que em ve de gust. No estic trista, però sí impressionada. He llegit, rellegit i tornat a llegir un munt de vegades l'obra de Kertész. He estimat l'home i l'escriptor. Em sembla un autor imprescindible si es vol entendre el segle XX, la condició humana i la difícil existència dels sobrevivents.

Jo li diria avui GRÀCIES, pel testimoni. La meva gratitud per uns conceptes bàsics. De Kertész he après que a vegades no equivoquem la presa de decisions però sí el mètode de treball; llegint les seves obres he adquirit consciència del que significa l'esperit de la narració; he admirat la seva prosa, tensa i elegant; i, com ja he repetit fins al cansament, dues idees centrals, l'eix del seu pensament: primera:  'Y dejad de decir por fin, dije con toda probabilidad, que Auschwitz no tiene explicación, (...) lo que en verdad no tiene explicación no es el mal, sino lo contrario: el bien. (Kaddish por el hijo no nacido), i segona: és immoral ser moral en un món immoral.

Les mans de Kertész. El seu somrís tímid. La veu forta que tenia. 
El veig passejant amb la seva esposa. 

Un dia, a la zona rural prop de la frontera amb Romania, vaig preguntar a un hongarès què en pensava de Imre Kertész. La resposta que vaig rebre va ser del tot decebedora: li semblava un hongarès enfadat amb el hongaresos; no li interessava gens. 

En castellà, a 'Una historia: dos relatos', Kertész comparteix llibre amb un cognom il·lustre a Hongria, Esterházy. El relat que hi publica 'Expediente' és una joia perfecta.

A 'Yo, otro. Crónica del cambio' ens diu: 'Yo', una ficción de la que a lo sumo somos coautores'.


Zia, que més o menys vol dir arreveure. Fins sempre
.


dijous, de març 24, 2016

22 M 2016


Que la barbàrie d'aquest últim atemptat no ennuvoli la nostra raó.
Ens sumem al dolor de tots els innocents caiguts i els que pateixen per això.


Que la barbarie de este último atentado no nuble nuestra razón.
Nos sumamos al dolor de todos los inocentes caídos y los que sufren por ello.

Trabajando con la tristeza de este día, 
REQUIEM POR LA HUMANIDAD, acrílico/tela 100 x 81 cm
C. Sanzsoto

Crònica amb ànima Cornèlia

S'han fet moltes cròniques, aquests dies, sobre la tarda del 21 de març, al Centre Art Santa Mònica, celebrant el Dia Mundial de la Poesia, de manera oficial.

Les ànimes de la Cornèlia que hi vam poder assistir, voldríem deixar la nostra veu.

D'entrada, sabíem que vindria la nostra estimada escriptora, Olga Xirinacs, i aquest era un bon dia per conèixer-la (algunes ànimes encara no la coneixien en persona).

Una colla de blogaires, autodenominats "Blog-Olgaires", feia dies que treballàvem per fer un regal simbòlic a l'Olga. I vàrem considerar que aquesta era una bona ocasió per fer-li arribar allò que havíem preparat (un treball d'equip, coordinat amb cura per la Marta, Fanal Blau).

La qüestió és que aquesta ànima que us parla, quan va arribar al lloc, es va topar de cara amb dues Cornèlies (la Mercè i la Mati) i amb l'Olga i el seu marit. Les cares de tots plegats ho deien tot: il·luminades per somriures amples, com sempre són els somriures quan són sincers. Em van encomanar, doncs, el somriure i em vaig dirigir directament als braços de l'Olga, gairebé maternals.

Quin plaer, veure-la tan esplèndida!

Llavors va arribar una altra Cornèlia: la Pepa. I ens vàrem anar trobant diferents "Blog-Olgaires", posant cara a aquells posts, o apunts, que llegim sovint, amb la sola presència d'una fotografia estàtica. I descobrírem, una vegada més, el poder de la xarxa! (en aquest cas, el seu poder positiu).

I prenguérem el ram de roses "arc de Sant Martí" i el quadern amb les nostres empremptes, tan diferents, tan personals...

I finalment, altra vegada aquella llum al rostre de l'Olga! 

-Mai no m'havien regalat un quadern com aquest!- ens digué- i ens va fer contents!

Sobre l'acte en ell mateix, podeu llegir les cròniques a qualsevol dels blogs o facebooks dels que hi érem. Malgrat tot, quatre pinzellades per dir que va ser senzill i entranyable, amb la lectura del poema "Preneu les roses", que ja heu llegit a bastament, i si no ho heu fet, podeu llegir-lo en l'apunt anterior d'aquest blog. Lectura en diferents llengües, amb la qual cosa vam poder copsar la sonoritat de cadascuna d'elles. Que bonic pot ser un poema, en totes les llengües possibles! 
No trobeu que això uneix més que no pas separa? (no entrarem en disquisicions, ara)...

Cal destacar la lectura del poema - en català- per part de la Beatriz Ruiz, nena amb S.D. (Al mateix temps que el Dia Internacional de la Poesia, se celebrava el Dia Mundial de la Síndrome de Down).La Beatriz va llegir amb un sentiment que va ser una veritable lliçó per a tothom!

Destacar, també, la dissecció acuradíssima que va fer Laura Borràs, que no podia fer cap acte oficial, perquè el 21 de març del 2016 s'havia declarat dia de dol oficial, degut a l'accident ocorregut el dia abans a Freginals, que es va endur 13 joves vides... ( quan escric aquesta crònica hi ha hagut els terribles atemptats a Brussel·les, un altre tema que ens fa meditar sobre l'evolució de les nostres civilitzacions...)

Però no me'n puc anar de tema: la Laura Borràs va fer més aviat un acte literari-acadèmic, però tan interssant, que ens va deixar a tots bocabadats. Vam entendre encara més el contingut i el significat de "Preneu les roses": Carpe diem! Tempus fugit! Aprofitem la vida, mentre encara la tenim!

Per últim, comentar l'actuació d'un duet (veu i guitarra,: Mirna Vilasís i Xavi Múrcia)que, entre d'altres, va posar música a "Preneu les roses", i ens ho va oferir a tots plegats. Almenys en la meva opinió, allà hi havia una gran qualitat.

Mini entrevista a Olga Xirinacs, com a escriptora, com a poeta, com a persona. Emoció. Abraçades oficials i abraçades no oficials: els Blog-Olgaires ens vam sentir molt honrats en sentir que parlava de nosaltres, que ens mencionava com a part de la seva llista d'amics (virtual, però llista d'amics, al cap i a la fi).

Cornèlia Abril està satisfeta: amb Olga Xirinacs, amb l poesia, amb els Blog-Olgaires, amb la Literatura!

I Cornèlia Abril us desitja a tots una molt bona Setmana Santa!

Us deixem unes fotografies que va fer un blogaire, en Xavier.

Més blog-Olgaires (que em perdonin els que no recordo o no vaig veure):

Júlia
M.Roser
Helena







diumenge, de març 20, 2016

PRENEU LES ROSES - OLGA XIRINACS - DIA MUNDIAL DE LA POESIA 2016





Olga Xirinacs - 21 de març de 2016 - Dia Mundial de la Poesia

PRENEU LES ROSES


Mireu, és tan sols un moment. Contempleu
com entra la primavera de sang verda.
Preparo el meu quadern per escriure una estona
sobre aquest fenomen que arriba en silenci.
Potser un vent lleu, potser un mestral
mourà les fulles de les mèlies,
de les moreres i dels avellaners,
portarà el perfum dels jacints a les places,
sobre tombes recents, sobre les oblidades,
i recordarà a vius i morts que en aquest mes de març
hi ha un dia que en diuen dels poetes. De la poesia.
Tolstoi va escriure Resurrecció, la contundent entrada
a la força del viure i a l'ambició dels homes,
tot en una sola pàgina, la primera.
Oh, sí, llegiu-la. Perquè si alguna cosa cal que digui el poeta
és que la vida torna i es fa lloc, i que els homes
lluiten contra tota natura. Contempleu, també,
La primavera, d’Odilon Redon al Museu Puixkin:
la dona rosa i nua sota l'arbre immens,
i no cal dir res més en aquest dia vint-i-u de març.
L'he escrit ja fa molts anys, aquesta primavera,
mentre els llorers creixien i oferien
corones victorioses. Preneu les roses
abans no s'esfullin. Fulles i fulls de llibre
s'abandonen a la fràgil esperança del poeta.




Les jardins de Gué: Rosa 'Piere de Ronsard'


Contrapunt poètic recita "Preneu les roses" - Olga Xirinacs

Data de publicació: 19 març 2016 - A Contrapunt poètic, dins els actes de la Setmana de la poesia a Sant Feliu, recitem el poema "Preneu les roses" d'Olga Xirinacs.



dissabte, de març 19, 2016

La poètica i Cornèlia Abril

Laura Basagaña va definir molt bé un tret característic de la creativitat de Cornèlia Abril '...sense defugir -només faltaria!- el sentit de l'humor, la tendresa o el contacte sedós amb la poesia, que són guaridors';  ho va escriure a Llavor Cultural, parlant del llibre 'He d'anar-me'n' en l'article Cornèlia Abril, el conflicte com a punt de partida.


La vinculació de les vuit autores del grup amb la poesia respon a diferents graus d'intensitat i a una dedicació variable, però cadascuna de nosaltres participem del fet poètic, com no podria ser d'una altra manera, assumida la poesia en el sentit de comunió amb el misteri de la vida.

Aquesta setmana, hem publicat en el blog set poemes, un per autora, (una Cornèlia Abril segueix en excedència, fent de mare del seu bebè) per celebrar el dia de la poesia catalana a Internet.

Dijous, dia 17,  Marta Pérez i Sierra i Matilde Nuri participaven en els actes que l'Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana programa dins els actes de la dona, amb el RECITAL AUDIOVISUAL - presentació del llibre de poesia 'M'he empassat la lluna', de Marta Pérez i Sierra.

Avui, dia 19, Sílvia Armangué i Jorba serà a ArtAparador, a Manresa, llegint poemes de la seva autoria i també d'altres autors. 

Dilluns 21, dia Mundial de la Poesia, celebrarem el fet poètic amb Olga Xirinacs. 

I per acabar aquest mes de març, marcat per l'accent poètic i femení, el dia 30 preparem una festa literària-poètica a Pallejà, encara dins el marc de les festes de la dona. Carmen Sanzsoto, la nostra artista del pinzell, que és en acció poètica continua, sortejarà entre el públic assistent una de les seves composicions pictòriques.


dijous, de març 17, 2016

Cornèlia Abril (VII) i el dia de la poesia catalana a Internet


Carmen Sanzsoto - POEMA SENSE TÍTOL



POEMA SENSE TÍTOL


Acaronant  la riba
mansa, molt mansament,
agitant records
oblidant promeses
desangelada la nit es presenta.


Però és tanta la seva fúria continguda
i tanta la seva passió desenfrenada 
que abraçant la sorra 
l'arrossega als profunds avencs del record.

Tant soroll, tanta vida, 
graons, escales, 
pedres, murs i fronteres 
il·lusions consumides en l'espera.

Pujols invertits, 
negres esquinçalls d'ànimes del passat, 
pòsits de set mars, 
aires de quatre vents.

Una lluna que passa, 
mil llunes que es perden, 
oblidada l'escuma en una roca, 
vestigis d'un naufragi.

.

Cornèlia Abril (VI) i el dia de la poesia catalana a Internet



Pepa Bagaria - RÀBIA




RÀBIA


Paraula mil cops emprada
pensament recurrent 
sentiment aclaparador. 
Companya inesperada, 
ombra en un racó. 
Ràbia que m'aixopluga, 
ràbia que em fa poruga, 
que s'esvaeix en la raó. 
Que marxa i torna, 
que m'acarona, 
ràbia a canvi de tristor. 
No et necessito, però m'alimentes 
Et foragito, però em reinventes. 
Et trobo i et perdo, en la foscor.
Ràbia invasiva, ràbia creativa, 
motor de vida, camí de mort.
Ràbia que m'adorm els sentits, 
Que em desperta els neguits, 
Ràbia que m'accelera el cor.
Que m'enlluerna, ràbia eterna 
substituta de l'amor. 
Deixa'm en pau, ràbia, puta!

.

Cornèlia Abril (V) i el dia de la poesia catalana a Internet


Sílvia Armangué - POEMA SENSE TÍTOL




Aquest és el meu vol maldestre.
He volat sobre les niades
que s'enduu l'aiguat de maig,
he dormit als ampits de la pluja.
No he pogut lliurar-me de la por,
de l'espina que em travessa i m'omple
el pit de sang, i la tràquea,
tot això que es fa malbé de pressa.
M'embriago, sí, abastament,
de l'escorça dels xiprers,
de les seves veus de saba negra;
de l'amor que no he tingut,
que em clava al llit estret,lligat
per l'heura, enmig de la riuada.

.

Cornèlia Abril (IV) i el dia de la poesia catalana a Internet




Matilde Nuri: HERBA DONZELLA





HERBA DONZELLA


l’escoli és una branca de murtra
feta de fulles oposades i dures

sota quina mena de claror d’ombra
jauen les estàtues cegues?

de quina peça de la fusta d’auró
se’n fan per igual culates d’hòrrids
fusells i eines per a les torneries?


quieta, la baluerna avarada
quiet, el silenci gelat d’estiu



A TALL D'AIGUA
2013

.

Cornèlia Abril (III) i el dia de la poesia catalana a Internet



Marta Pérez i Sierra: FILL




FILL

                                             Al meu fill Adrià


El meu primer fill,
meu i del mar quan declina.
Meu i de la sorra brava.
Nostre quan el possessiu tenia sentit.
El meu primer fill,
meu i del mar a l'estiu,
concebut d'argent.

D'argent les seves temples, avui.
Fill meu, malgrat, eixuta,
el record del gust de mar
em confiti amb vinagre el ventre.

Aleshores el meu fill esdevé far.



M’HE EMPASSAT LA LLUNA
VIENA EDICIONS -2015

Cornèlia Abril (II) i el dia de la poesia catalana a Internet



Mercè Bagaria: FLOR MENUDA




FLOR MENUDA


A posar fi a la postració,
m'alço decidida.
Prou mutisme monacal,
prou nits en vetlla.
Fora l'estat d'atuïment
en què em deixa la teva absència.
El buit immesurable
l'aniré omplint amb mots,
amb flor menuda
ara que s'atansa la primavera.
Lliures voleiaran les cendres
del tu que vas ésser
del que seràs sempre,
immerses en la infinitud
com somnis errants,
com pols d'estrelles.


 .

Cornèlia Abril (I) i el dia de la poesia catalana a Internet


Montse Medalla: EM POTS TROBAR





EM POTS TROBAR


Em trobaràs
en l'escuma de la mar
o en el revolt d'un núvol.

En un grapat de terra,
seguint el fil d'un poema.

Desperta,
sobre la fulla d'un taronger
o adormida sota un salze.

Em trobaràs
penjant paraules a la xarxa,
o plorant,
si l'emoció enfosqueix la llum del dia.

Em pots trobar teixint paraules
o pintant l'aigua de colors

En somnis.
Pensant en tu, o pensant en res.



Montse Medalla (2015)

.

dimecres, de març 16, 2016

ANTÒNIA VICENS, Premi Nacional de Cultura 2016

Felicitem a l'escriptora Antònia Vicens guardonada amb el Premi Nacional de Cultura atorgat per el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts.
Publiquem el fragment inicial i el fragment final d'una conversa que mantenen Antònia Vicens i Lucia Pietrelli, i també l'enllaç, per si us ve de gust seguir llegint.





'Jo em record escrivint novel·les de petita, des de sempre. I quan encara no sabia escriure, m’imaginava històries com si les parets del dormitori fossin una pantalla de televisió. Com que la meva habitació no tenia finestres, jo me’n creava una. Eren els anys 40, no hi havia llibres a les cases, ni llibres infantils. Jo tenia ganes d’entendre les coses. Veia la gent que pel carrer del poble xerrava i per una paraula, o amb una sola paraula, reia o plorava. M’adonava que les paraules tenien una gran força i pensava: si jo també tenc paraules, ho podré arribar a entendre tot. Llavors m’imaginava que les estava col·leccionant. Escrivia les meves històries mentalment. Mentre les meves amigues anaven col·leccionant trossos de roba de nylon que ens arribava de contraban i que pel fet de ser transparent es considerava pecat tenir-ne, i paper de caramels, perquè en aquells temps de pobresa el paper que embolcallava els caramels era prou cobejat com per ser col·leccionat.... jo anava com boja darrere la força, darrere el poder de les paraules. Escriure, per a mi, representava una - 191 - necessitat enorme d’anunciar allò que no m’agradava. Aquell ambient on creixia no m’agradava, veia que hi havia molts pocs horitzons per a les dones i per això sempre dic que la mística em va salvar una mica perquè m’obria altres camins, immaterials sí, però almenys podia somniar. Quan, a través de les monges, vaig tenir accés per poder llegir Teresa d’Àvila i altres místiques, se’m va disparar la imaginació i vaig pensar que podia anar més enllà d’aquelles donetes que anaven pel carrer amb una servilitat resignada, gens qüestionada, que havien fet la Primera Comunió com l’acte més important de la seva infantesa, s’havien casat i després ja arribava la Comunió de les filles i la seva pròpia mort. Tot al dictat de l’Església Catòlica. Mon pare era republicà, però no ho podia dir, i jo no entenia el perquè. Si no te n’anaves amb les altres nines a missa o al mes de Maria, no hi havia res més per poder sortir de casa. A l’hora d’escriure, jo agafava tot això, tot el que veia... '



'A mi a l’hora d’escriure sempre m’ha interessat la capacitat de propagació de la pròpia misèria que tenen les persones. De com la misèria o la desgràcia d’una sola persona dins d’una família o dins d’una societat s’escampa. Basta una ràdio encesa a tot volum en un carrer i aquell carrer ja deixa de ser un carrer tranquil. O un acte de terrorisme a l’altre cap del planeta perquè comencem a tremolar. És el mateix amb les persones. Basta la misèria d’una per fer que el dolor o el malviure o la por s’escampin a tot arreu. I així estam, amb l’ai al cor, i la ploma a punt.'


enllaç: SEGUIR LLEGINT...

dilluns, de març 14, 2016

Poesia a Cerdanyola

Divendres, a Cerdanyola, a la Biblioteca Central hi havia un reclam poètic de qualitat.
Espectacle Poesia Escènica Com elles.


Però la vetllada començava amb sorpresa, fora programa: la lectura del poema 'Preneu les roses', d'Olga Xirinacs, en set idiomes. L'àrab té una musicalitat molt plana, com una pregaria mussitada. La versió italiana em sembla excel·lent; el lector la va recitar perfecte. El català, respira. L'anglès i el francès. Castellà, gallec. Alemany. Els idiomes que no conec van puntejant amb sonoritats variables els noms propis: Tolstoi, Odilon Redon, Puixkin, i amb aquest referent entenc com camina el poema.






De Com elles diré, breu i concís: poesia.
Retrobament amb 'les millors poetes internacionals des de principis de segle XX',

Direcció i dramaturgia de Sebastià Portell i Clar.
Tria de poemes per part de Mireia Vidal-Conte.
Reciten Odile Arqué i Mireia Vidal-Conte.
Amb la col·laboració especial de Marc Romera.

Quan Odile Arqué recita o canta. Quan Mireia Vidal-Conte recita.
Quan Marc Romera sols apunta el nom o recita. Quan les tres veus interaccionen.
Quan refinament, força i distinció. Quan l'elegància.

Quan la poesia.

Magistral.

dimarts, de març 08, 2016

Lynn Margulis

Lynn Margulis: quan la ciència té nom de dona

Lynn Margulis ( Chicago, 1938- 2011) va ser una científica apassionada, i malgrat no ser una escritora literària, sí que va ser, junt al seu fill Dorion Sagan, una gran divulgadora.
Va estar casada uns anys amb el també gran divulgador i científic Carl Sagan, recordat al nostre país pel seu extraordinari programa televisiu Cosmos, autor entre d'altres del llibre Cosmos, que recomano a qui no hagi tingut el plaer de llegir-lo: Cosmos parla del nostre sistema solar ( una minsa estrella i els seus satélits que giren a un extrem de la vía Làctia, la nostra galàxia ) però també dels orígens de la cultura humana, del pensament dels grans filòsofs i artistes, en un llenguatge deliciós.
Margulis no poseia aquest carisma meiàtic, segurament; ella era una científica que estudiava fets i comparava dades. No obstant, el seu magnífic llibre Què és la vida? introdueix als interessats en el tema d'una manera artística, com a poc.
Volia parlar d'aquesta dona singular, i m'alegra fer-ho en aquest dia assignat a la feminitat.

Com sabeu, tota la biologia actual és basada en la teoria de l'evolució de Darwin, el gran home que va descobrir que els homes i els animals havien fet canvis al llarg de generacions ( abans de Darwin, es creia que la creació era immutable, que tot era igual que quan Déu ho va crear ( Creacionisme: en llocs de la terra civilitzats encara hi ha escoles que prohibeixen es parli d'evolució a les escoles, com a l'estat de Texas ). Darwin va examinar fóssils, aus, va fer un gran treball i va ser objecte de burles i improperis quan va editar L'origen de les espècies; no obstant, gran majoria dels seus plantejaments van ser corroborats, sobretot als segles XX i XXI, quan la tècnica de datació per Carboni14 i altres instruments impensables fa dos segles li van donar la raó: hi va haver espècies que van canviar, altres van viure i es van extingir; unes espècies es van adaptar a d'altres per sobreviure ( flors i insectes, per exemple ) però el canvi ha sotragat a tota vida des que un petit tros de proteïna es va començar a duplicar als mars calents de fa milions d'anys. La teoria Darwiniana tenia però un taló d'Aquiles. Durant l'epoca del Càmbric hi va haver una explosió de vida, de formes complexes i diferents, que no s'han trobat en altres "estrats" temporals. Darwin ho va atribuïr a la mutació aleatória, és a dir, a canvis sobtats i imprevisibles de l'ADN genètic. Margulis, i aquí rau la seva grandesa, va seguir l'estela de Darwin ( com tot bióleg ) però també els escrits i el pensament d'altres homes de ciència arraconats pel temps. Va crear gran controvérsia entre els biòlegs ( que encara dura, malgrat ha aportat dades reals i espectaculars que sostenen la seva teoria ) quan va afirmar que les mutacions aleatòries no poden ser la causa de tal varietat de formes noves de vida, i va apuntar que totes les espècies s'han imbricat unes amb altres i sobretot amb bacteris ( els homes no "tenim" bacteris a l'intestí i a les parpelles: els bacteris ens han adoptat a nosaltres: sense ells, un órgan com el sistema digestiu no hauria funcionat, ja que els bacteris digereixen el menjar; això no és una excepció, sinó que una excepció seria trobar un organisme de més de deu cèl.lules amb membrana que no sigui la suma de dos, tres, vint organismes que fa temps van juntar-se per produír una espècie més forta que les anteriors per separat ). 


Margulis doncs va explicar la gran explosió Càmbrica de formes de vida diferents. Per una vegada, els animals i les plantes no es van "eliminar" de manera agressiva uns a altres per sobreviure, sinó que van usar la simbiosi ( llegiu acostar-se un a l'altre per protegir-se i ajudar-se mutuament ) a tots nivells: des de la unió de bacteris luminiscents que viuen en la "boca" d'una ostra i que es fan la vida més fàcil un a l'altra: (els bacteris reben menjar i les ostres, ara lluminoses, atrauen moltes més preses, amb la consequència que ha aparegut un nou tipus de ostra, deu vegades més gran i robusta que la seva nateixa espècie que no ha adoptat els bacteris llumenets) fins al límit de combinar-se ADNs distints per formar un animal nou ( es creu raonadament que els insectes van començar a realitzar la metamorfosi, passar de cuc a animal volador, en un d'aquests encontres on cada espècie ha contribuit per crear-ne una altra, diferent,  més poderosa.  
Margulis ha treballat en molts camps i no en aquest solament, però la Teoria de la Simbiogènesi, com s'anomena, ha revolucionat les arrels de la biologia- de la vida, en definitiva- a tot el món.
Havia de ser dona. Ella va pensar en pactes, en aliances, no només en guerres i agressions. Sabeu, estimo aquesta dona, tot el què ens ha explicat. N'hi ha d'altres com ella, com ells. Són explosions de saber, enmig la foscor de tot el què ens queda per aprendre.

dilluns, de març 07, 2016

Irène Némirovsky: més enllà de la guerra

De la literatura com a destil·lat de vida, o de la vida quan interacciona amb la literatura, el cas de l'escriptora d'origen rus que va viure a França i que va haver de patir la Segona Guerra Mundial, Irène Némirovsky, em sembla colpidor. Recomano llegir 'Suite Francesa', 'El ardor de la sangre', 'El baile' i apreciar-ne la qualitat del conjunt de l'obra. La prosa és magnífica, el ritme narratiu també, les descripcions psicològiques, molt bones. 



Però, em sembla que no ens podem acostar a l'obra de Irène Némirovsky sense haver passat abans per la seva biografia.

En la breu ressenya que en faré avui, deixo dues dades significatives.

1- A vegades és important tenir en compte la data de registre d'una obra:

Copyright de 'El baile', Éditions Grasset & Fasquelle data del 1930
Copyright en llengua castellana Ediciones Salamandra data del 2006.

Copyright 'Suite Francesa', Éditions Denoël - 2004 -
Copyright 'Suite Francesa' Ediciones Salamandra - 2005

Copyright 'El ardor de la sangre' - Éditions Denoël - 2007
Copyright ' El ardor de la sangre'Ediciones Salamandra - 2007



2- L'actuació de les dues filles de Irène Némirovsky. És una vivència literària de primer ordre llegir les peripècies reals de dues nenes en temps de guerra, que van haver de patir l'acarnissament dels nazis. Gràcies a elles coneixem avui les vicissituds d'una maleta amb manuscrits a dins, l'ajuda que van rebre de les persones que volien la pau.

A 'Suite francesa', molts anys després d'haver ser escrita, quan es va publicar, Denise Epstein, escriu a la dedicatòria:

'Desde el recuerdo de mi madre y mi padre, 
para mi hermana Élisabeth Gille, para mis hijos
y mis nietos, y para todos los que conocieron
y conocen todavía hoy el drama de la intolerancia,
esta Memoria para transmitir.'

                                         DENISE EPSTEIN


Més enllà de l'atzar, de les dificultats extremes, del patiment i de la Guerra, 
més enllà, trobem l'escriptura i el respecte per l'obra d'una autora excel·lent,
però també, i sobretot, l'estima infinita de dues filles
.

dijous, de març 03, 2016

Ànimes felines: Edward Gorey

Quan busques imatges a Google d'Ernest Hemingway i gats sempre se'n cola una que qualsevol podria pensar que és una imatge de l'autor fent la migdiada amb uns quants dels seus gatets al voltant. Però no, no és Ernest Hemingway, és Edward Gorey!


Escriptor i il·lustrador d'històries podríem dir una mica obscures, anomenava el seu treball com a "literary nonsense".

No va ser mai un autor massa famós o conegut però sempre va destacar per la singularitat i originalitat del seu treball.

L'Edward pensava que era interessant "compartir la casa amb un grup de gent que veu, escolta i pensa d'una manera infinitament diferent a la teva". Quan deia "gent" en realitat es referia als seus gats, és clar.

Un dels seus temes favorits per dibuixar eren els felins dels quals sempre va intentar capturar els seus moviments sobre el paper. "Es mouen just a l'instant que decideixo fer un esbós. Fins i tot quan s'hi han passat hores en un estat gairebé comatós".

Dancing Cats and Neglected Murderesses és una col·lecció d'il·lustracions amb text que mostren a gats i dones en actituds "extravagants".

En aquesta secció de Pinterest podeu gaudir d'una bona sèrie d'aquests dibuixos:

Edward Gorey cats

Si us interessa saber més sobre Gorey, aquest article que m'ha servit de font d'informació és fantàstic!

Edward Gorey, el amante de los gatos que pensaba en blanco y negro



I us deixo amb un dels seus dibuixos més coneguts. Gats, llibres...la vida és dolça! No hi esteu d'acord?






    





                                                                                               


                                                                                                                               

dimecres, de març 02, 2016

Ànimes felines

"Els gats, els llibres i la música m'ajuden a escriure." va dir Murakami.

Segons Robertson Davies "Als autors els agraden els gats per ser criatures tranquil·les, estimables i sabies i als gats els agraden els autors per les mateixes raons".

Aldous Huxley ho tenia molt clar, "Si un vol ser un novel·lista psicològic i escriure sobre els éssers humans, el millor que pot fer és conviure amb un parell de gats".

Què tenen els gats que sedueixen a tants escriptors? qui ha provat d'escriure amb un gat a la falda, o amb un gat passejant per sobre del teclat o bé enredant entre els papers, sap perfectament que és una tasca complicada. Tot i així són molts els qui, en un moment o altre, han gaudit de la seva companyia: Ernest Hemingway, Capote, Bukowski, Cortázar, Herman Hesse, Murakami, Huxley, Mark Twain, Borges, Colette, Patricia Highsmith...la llista resulta interminable.

Per altra banda, la quantitat d'articles, entrades de blocs i escrits diversos que s'han fet sobre aquesta particular relació entre els homes i dones de lletres i els felins també és tan àmplia, que resulta difícil ser original.

Però navegant es troben tantes anècdotes i curiositats que l'ànima felina de Cornèlia Abril no s'hi ha pogut resistir. Aquest seria un exemple:
A la Biblioteca i Museu Presidencial J.F. Kennedy, amb seu a Boston, pots consultar una bona col·lecció de fotografies d'Ernest Hemingway i els seus gats!!!


Segons Hemingway "Els gats tenen una total honestedat emocional. Els éssers humans, per una o altra raó poden ocultar els seus sentiments, però un gat no".



Ell sabia perfectament de què parlava perquè va compartir la seva vida amb molts, més de seixanta, a la seva casa de Florida. Una casa avui convertida en museu on segueixen vivint feliços els descendents d'aquells primers gats, tots o gairebé amb una condició força especial: són polidàctils! Seria potser aquest dit de més el que usaven els gats per ajudar l'Ernest a escriure les seves novel·les?




Hemingway també publicà un recull amb el títol "El gat sota la pluja i altres relats". Deixo un enllaç del conte per si el voleu llegir. No l'he trobat sencer en català, però sí en castellà: