dilluns, 8 de febrer de 2016

Polsim de neu, polsim de paraules


 Aquest matí, una de les ànimes de la Cornèlia ha pujat al Matagalls.


 Silenci

Piuladissa d' ocells despistats que es pensen que ja arriba la primavera.

Serenor, per compensar el neguit intern, provocat per la situació d'un país que no sap on va.

Blancor amb clapes de fulles seques, disposades per ser trepitjades amb delit.

El mar al fons.

L'alegria de caminar al costat de qui estimes.

 Aquesta ànima se sent contenta i cansada; cansada i contenta. I en pau.


Coll Pregon


El mar, al fons

5 comentaris:

  1. Gràcies, Cornèlia de les vuit ànimes. He passat pel vostre blog octaèdric i el recomano. Us sotjaré el finestró, com el veí voyeur de la senyora Clementina.

    ResponElimina
  2. Mil i escaig de gràcies, KRT. Sabia que t'agradaria :) Sigues molt benvingut al nostre blog, i des d'ara mateix, fes-te'l teu! Una abraçada!

    ResponElimina
  3. Quina enveja! La súblim bellesa de la neu. Un escrit que imagino. L'enyor del fred.

    ResponElimina
  4. Mps, "sembla" que a partir de diumenge arribarà, el fred! No caldrà enyorar-lo, que ja el tindrem aquí i ens en podrem protegir (i dedicar-li paraules!) Una abraçada!

    ResponElimina
  5. Es fa difícil, a voltes, trobar la pau. Què té, la muntanya, i què té, la neu, que pot aconseguir donar-nos-la?

    ResponElimina