dimecres, 24 de febrer de 2016

Lauzier

Gérard Lauzier ( 1932-2008 ) va ser un autor francés de teatre, realitzador de cine i historietista ( llegiu dibuixant i guionista de cómics), i d'això darrer volia parlar-ne. ( Com? un comiquero, valgan's déu? en tal secció!) Bé, és un autor, un autor de cómics, i a França suposo jo que el tenen conegut i reconegut, però aquí a casa nostra, no gaire. I això que Dargaud, en edició de Grijalbo, va fer una acurada traducció a l'espanyol de gairebé- si no tots- els seus cómics.

Els seus Tranches de vie, Cosas de la vida, aplega cinc àlbums amb históries variades, de l'humor més àcid i tal vegada feridor ( per qui s'hi senti reflectit ). La course du rat, La carrera de la rata, és una obra de maduresa. També, Recuerdos de un joven, i la segona part i última obra seva, Diario del artista, són un compendi de debacles : Lauzier es carrega la societat consumista, la dels nous rics, els filo-artistes pedants, els idealistes de cafè; ni un pam de net, ni compassió pels seus personatges; la seva lectura i dibuixos són sarcasmes encarnats. 

Dagoll Dagom la companyia teatral catalana, va basar en les seves históries l'espectacle Glubs, parlem de l'any 1983. 
A Dargaud trobareu els àlbums, si preferiu llegir-los en la llengua original. 
El recomano amb tota la meva, eh, mala bava. No hi ha cap com ell. S'ha de llegir- i rellegir, per plaer tan sols. Per pur plaer, mal que sigui per gaudir d'una mirada perversa sobre les miséries humanes.

3 comentaris:

  1. Conec Lauzier, d'oïdes, però no l'he llegit mai. Sí que vaig veure Glubs, en el seu dia, sé que em va encantar, (Dagoll Dagom sempre m'ha agradat), però no sóc capaç de recordar-ho del tot, fa molts anys, ni sabia que s'havien basat en l'obra de Lauzier.
    Gràcies, Cornèlia, cada dia s'aprenen coses noves o, si més no, cada dia tenim oportunitat de recordar-ne d'antigues, que la memòria havia desterrat a les golfes del cervell!

    ResponElimina
  2. Montse! Jo no vaig veure Glubs! però he llegit Lauzier i és mooolt bó. Segur que l'obra teatral dels Dagoll estava a l'alçada, i m'alegro que t'agradés. ;-))

    ResponElimina
  3. està bé aquest nom de filo-artistes pedants
    jo tinc poca traça amb el sarcasme, em costa entrar-hi, encara que hi hagi situacions que ho demanen de totes totes

    ResponElimina