dimecres, de febrer 17, 2016

Ingomar von Kieseritzky

Ingomar von Kieseritzky és un escriptor alemany, i en aquesta entrada faig una mica de "trampa", ja que al seu país és molt conegut i apreciat. Compta amb més de cent obres publicades. S'ha dit d'ell que frega l'absurd i fins el grotesc. No recordo en quin lloc vaig adquirir l'exemplar en castellà que es titula El libro de los desastres. El fet és que, per molt que he cercat altres llibres seus, no he tingut éxit. L'edició que tinc està editada per Anaya&Mario Muchnik.


El llibre consta de noranta-tres capítols no gaire llargs. El seu protagonista, Kelp, ens explica el seu devenir entremig d'evocacions d'altres experiéncies própies o ocorregudes a amics i coneguts.Una parafernàlia de relacions estroncades, visites a velles tietes, dietaris il.lustres, la cría de gossos i càncers de diverses consideracions, a banda de espirituosos ara sí i després també, granotes en fuga, dones resplendents i viatges a la deriva, són motius tots i cadascun per desfermar calamitats, catàstrofes, espants i disbauxes de tota mena. La prosa és brillant, i gairebé tant com a l'escriptor, s'ha d'admirar al traductor ( Anton Dieterich ), que l'ha portat al castellà, intentant reproduir els sentits, la gràcia i els jocs complicats del llenguatge que usa aquest autor. Es llegueix molt fàcilment, però tres, quatre i cinc lectures o més ens aproparan a treure'n tot el sabor. He de dir que és un dels pocs llibres- com es el cas de El fraude de la sábana santa y las reliquias de Cristo, de Jesus Torbado, que ara mateix recordi- que m'han fet riure d'aquesta manera que no es pot parar, amb sanglots involuntaris i tot. El recomano molt als malalts de l'ànima i als buscadors de delicatessen. I un repte per a qualsevol traductor de prestigi. Si per un cas coneixeu algun altre llibre seu traduit, us prego que m'ho feu saber. 

5 comentaris:

Montse ha dit...

Algú ha llegit "El antropólogo inocente", de Nigel Barley? (Anagrama)... segurament no té absolutament res a veure amb l'autor de què ens parles, Cornèlia, ni amb el tema. N'estic segura. Però recordo com, quan el llegia, em feia un fart de riure jo sola, fins i tot a l'autobús o al tren... és un llibre que he regalat a tres o quatre persones, perquè em sembla que val la pena. I no és tant per com està escrit (en forma de diari, de crònica viscuda, per part d'un antropòleg) sinó per la sèrie de peripècies que li van passant.
En fi, que el recomano, si teniu ganes de - com a mínim- somriure, amb situacions "diferents", donada pels canvis de cultura.

Cornèlia, no tindré temps de llegir tanta teca! Però moltes gràcies, les recomanacions són molt llamineres i intentaré llegir al menys una obra de cadascun dels autors que ens cites. Buscaré a la biblioteca!

Bon dijous!

Mery ha dit...

Montse!! Jo sí que me l'he llegit. A mi també em va divertir molt. I l'última pàgina... memorable!!
Molt interessant la recomanació de la Cornèlia. Me l'apunto!!!

Silvia ha dit...

Mery! No em puc creure haver trobat una altra persona que s'ha llegit el llibre. Jo l'havia buscat després- per si el primer se'm extraviava, sóc una loca dels llibres- i no l'havia trobat enlloc. Estic contenta que t'agradi tant com a mi! Petons:-9

Montse ha dit...

Ui! Jo havia entès que el que ha llegit la Mery és "el antropólogo inocente"... la gourmet gourmanda (no et coneixia el blog, potser et conec però a través del nom i del blog, no em sones... et visitaré i estic segura que la Cornèlia també et visitarà! ;) )

Silvia ha dit...

Ah ostres, doncs, potser sí, ara que ho dius...la Mery es refereix a tu, no a Cornèlia...ups. És igual: benvingudes totes les recomanacions! ;-)