dilluns, 15 de febrer de 2016

Barbara Pym


Barbara Pym és una escriptora anglesa ( 1913-1980 ) que en uns pocs anys va tenir gran éxit i després va ser arraconada. L'any 1977, crítics com Philip Larkin i Lord David Cecil van reivindicar-la com una de les escriptores més injustament oblidades del segle. En total va escriure 7 novel.les, la majoria de les quals han estat traduides al castellà. Observadora curosa, la brillantor de la seva obra vol escudar-se en una- suposada- absoluta vulgaritat quan a personatges i situacions.
Totes les seves novel.les destilen una ironia, a vegades poc amable, però sempre deliciosa, mentre fa rodar els seus personatges, sovint dones, en unes lluites d'esperit i de problemes purament materials, mesclant grans tragédies socials amb la immediatesa de les converses més anodines. Sovint,una sola lectura no ens permet fer-nos una idea de la complexitat de la seva escriptura. Antirromàntica, extremadament culte, la seva singular personalitat ha quedat oculta darrere autors més prolífics o carismàtics. No puc destacar una obra seva sobre una altra, només dir que Mujeres excelentes, per ser la primera que vaig llegir, em va agradar extraordinàriament. Nomeno també Murió la dulce paloma, Los hombre de Wilmet, Jane i Prudence. No sé si totes les ha publicades Anagrama; en tot cas, no he pogut trobar més obra seva traduida.  Llegiu-la, assaboriu-la, si sou lectors sense por. La trobareu absolutament especial. Imprescindible.

6 comentaris:

  1. ara pensava que podríem canviar l'etiqueta i escriure: 'Grans autores poc conegudes', perquè potser tindrà un protagonisme més aviat femení
    .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, l'intenció era parlar d'autors i autores...no restringir-nos a les dames. Estic segura que tots hem conegut perles literàries escrites per un o una autors desconeguts pel gran públic...bon dia, guapa:-))

      Elimina
  2. No sé si cal, Mati, perquè estic seguríssima que també hi deu haver homes, entre els escriptors poc coneguts (o gens coneguts).
    A mi m'agraden les històries mal anomenades "vulgars". M'agraden les històries de gent normal i corrent, que va al súper, que ha de lluitar cada dia amb les coses quotidianes... molt més que les històries d'herois, heroïnes i princeses... estic segura que el que ens recomanes, Cornèlia, m'agradarà. El problema és trobar temps per llegir, perquè hi ha tantes "llaminadures" que em criden, que la lectura acaba sent una de les darreres (llaminadures) i això em sap un greu!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, tenim problemes per llegir tant com voldriem, els lletraferits...sort que és un problema amable. Bon dia, Montse;-))

      Elimina
  3. Tot un descobriment. I a més, una "ànima felina"!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pepa, bon dia! Si t'hi fixes, a la foto de Jane Bowles surten un lloro...i també un gat. Les dues escriptores tenen ànima felina, com tu. Muacs;-))

      Elimina