dissabte, de febrer 06, 2016

6 de febrer

Avui, dia 6 de febrer, celebren la seva onomàstica els que es diuen Gastó. 

Segons Joan Amades, Sant Gastó havia estat patró dels bataners o moliners de noc.

A l'antiguitat, hom batanava les flassades i d'altres robes de llana a cops de batan o de bastó. Amades ens comenta la dita:

Per Sant Gastó,
bon cop de bastó.

Explica que la dita fa al·lusió a la feina pròpia d'aquells que el tenien per advocat.

I explica moltes altres coses, però m'he quedat amb aquesta.

 "Bon cop de bastó" fóra molt necessari, avui en dia, sobretot per aquells per als quals la cultura és una nosa.

Escriure? Llegir? Badar? Pensar? 

Aquests i tants d'altres són els paràmetres que em caracteritzen. Avui, escullo pensar.

 Avui, dia de Sant Gastó, en ple segle XXI, i coincidint, també, amb el Carnaval, els meus pensaments voleiaran tots sols, en llibertat, mentre, mentalment, vaig donant cops de bastó a totes aquelles coses que, des d'instàncies que jo no puc controlar, em volen encotillar.

Ningú em privarà mai  d'escriure, de llegir de badar... i de moltes altres coses, però, per damunt de tot, 

Ningú no em privarà de pensar!

10 comentaris:

Olga Xirinacs ha dit...

El meu Calendari del Pagès no porta sant Gastó, però m'agrada el que que en dieu.
En canvi porta santa Dorotea, que la pinten amb una panereta de roses, vuit roses, una per a cada
Cornèlia.
Finalment diuen que no se sap si va existir, però que cal no confondre-la amb una altra que tampoc va existir. ¿No et fot? Ara podríeu escriure "El cas dels fantasmes de Dorotea". De res,
Salutacions

Francesc Puigcarbó ha dit...

no ho sabia, no se si serà tambè el patró dels matalassers que ja no en deuen quedar, però jo encara n'havia vist de menut.

Cornèlia Abril ha dit...

Si,si, Olga,Sant Gastó i Santa Dorotea, però per comentar, Santa Dorotea ocupava massa pàgines i una de les ànimes de Cornèlia (la meva) és massa gandulota per escriure "tant! (amb aquestes dades ja deus saber quina de les ànimes ha escrit el post)

Cornèlia Abril ha dit...

Francesc, moltes gràcies per la teva visita.
<Segurament, Sant Gastó deu ser, també, patró dels matalassers, i aquesta ànima de la Cornèlia també havia vist picar la llana dels matalassos... deu ser que som de la mateixa quinta, hehehe...

Mercè Bagaria ha dit...

Quina il·lusió tenir casa nova i visites tan agradables. :-)

Cornèlia Abril ha dit...

Ei, ànima! una picada d'ullet ;)

Maria Teresa Galan ha dit...

M'encanta aquesta nova casa que tenen les vuit ànimes de Cornèlia. Ara podran compartir un espeai més gran per fer coses més grans.
Felicitats!

... i escaig ha dit...

prenc nota, perquè m'agrada i el trobo encertat, del possible títol que ens suggereix l'Olga Xirinacs: "El cas dels fantasmes de Dorotea": hi reflexionarem!
.

Cornèlia Abril ha dit...

Hola Maria Teresa, encantades de tenir-te "a casa". Passa, serveix-te un refresc (el moble bar és allà, a l'esquerra, el veus?) O una copeta de ratafia (tenim de tot!). Una abraçada!

Cornèlia Abril ha dit...

mati, reflexiona, reflexiona: és una de les teves característiques, ànima!